Fa dues setmanes va finalitzar una de les experiències més boniques que he viscut com a persona. El dia 24 de Gener amb dues amigues aprenents de mestres vam arribar a l'escola Científic Avel·lí Corma de Moncofa amb por, a la porta de la sala de professors ens vam quedar sense més. Ens van assignar als nostres primers alumnes.Amb la valentia que em caracteritza vaig escollir 6è de primària. Vaig entrar a classe i vaig veure 19 homenets i donetes molt impacientes de conèixer a la nova mestra. Les dues primeres setmanes eren d'observació. La meva única funció era veure com treballava la mestra i com es desenvolupen els alumnes a l'aula. A poc a poc aquests homenets i donetes anaven guanyat el meu cor. I va arribar l'hora de ser mestra! Jo sola davant de totes aquelles personetes que de vegades em veien com una més.La veritat és que aquestes dues setmanes com a mestra van ser precioses. És clar que arribava derrotada a casa, però al mateix temps satisfeta de pensar que estava formant personetes.
La veritat és que agraeixo molt a les meus tutores, M ª José i Ana, tota la seva ajuda i els seus consells perquè un dia arribi a ser una bona mestra.
Però especial a aquestes 19 persones que m'han fet aprendre i espero que ells hagen après de mi.
GRÀCIES A RAFA, GIOVANNI, SORAYA, ESTELA, MANUEL, JOAN, HIBA, CLAUDIA,
ARTURO, ERIC, KEVIN, JOSE, MADALIN, GREGOR, YOUSRA, LAILA, PILAR,SALVA I REBECA.
Mai m'oblidaré de vosaltres, perquè encara que per a vosaltres haja sigut una mestra sense més, per a mi heu sigut els meus primers alumnes.
Aprendre per ensenyar.
6é A Sempre us recordaré.
Rosa Marzal Belda.
3 comentaris:
molt bonica Rosa..així que demà amb plutja tens que anar a vore-los!!!!
Yo también quiero una maestra que me dedique blogs..Qué bonito! :D
Què bonico!!!
Publica un comentari a l'entrada